eslacarab

29.10.06

EN EL FONS DEL COR

Tinc una germana que és assistenta social i ahir m'explicava que faria un canvi de feina i que enyoraria molt el contacte que havia tingut en els últims anys amb els disminuits psíquics amb els que havia treballat. I d'entre els molts amb els que ha tractat, i alguns dels quals jo també he pogut conèixer, m'explicava una història que per la seva duresa em va arribar al fons del cor. És diu Andrés, te entorn als 50 anys i a banda de patir una malaltia mental també va tenir la desgràcia de haver de superar un càncer a la gola. Tot això amb un entorn familiar inexistent que durant alguns anys el va portar a viure al carrer. La seva bona capacitat de sacrifici l'ha permés tenir una feina en un servei de catering de l'aeroport però les despeses que ha d'asumir a la residència on viu combinat amb la minsa pensió de la que disfruta fa que pràcticament no li quedin diners per ell. Fins al punt, que com ha d'anar a treballar al migdia no té temps per quedar-se a dinar a la residència on viu. La seva precaria situació no ha compadit a alguns dels responsables del centre que no s'han volgut fer càrrec del que li pugues costar dinar fora de casa. Resultat: alguns dies abans d'anar a la feina es dedicava a l'estació de Sants a demanar almoïna per poder comprar alguna cosa per menjar. Aquesta situació m'explicava la meva germana la va intentar solucionar ella parlant amb la cuinera del centre que ara cada dia li fa un entrepà gran per esmorzar que li permet allargar fins el dinar. Una solució que no és la ideal però que intenta compensar la injustícia. Tot això ho escric no amb la intenció de parlar de les bondats de la meva germana sinó com a retrat d'una part de la societat que per a molts no sembla existir però que, malauradament, la tenim ben a prop. Una reflexió que ens hauria d'acompanyar moltes vegades quan ens queixem de problemes quotidians que a ulls de persones com l'Andrés no deixen de ser anècdotes comparades amb la seva existència ben a prop de l'abisme.

Etiquetes de comentaris:

25.10.06

INTERCANVI DE PAPERS

"Futbol es futbol" deia Vujadin Boskov. Un exentrenador del Madrid procedent de l'antiga Iugoslavia amant del futbol resultadista. Una filosofia que enamora, parlo de la resultadista, a l'actual tècnic madridista, Fabio Capello. Però aquesta sentencia permet més d'una lectura. Pel que fa a l'enfrontament Madrid-Barça dona peu també a analitzar com canvien les tendències en tan poc temps en el món del futbol. Si fessim la lectura just fa una setmana diriem que el gran favorit era un Barça que havia superat amb certa comoditat al Sevilla i que els blancs prou feina tindran amb no tornar a fer el ridícul com els va succeir a Getafe. Passen 3 dies i...oooh sorpresa el Barça cau a Londres i el Madrid guanya clarament al Steaua de Bucarest. La tinta dels diaris és la mateixa però el contingut varia. Ara el Madrid és favorit i ningú a la capital no té por dels blaugranes. A Barcelona comença a questionar-se l'equip i el pesimisme històric torna a treure el cap. Uns pronòstics que es van fer realitat pel que fa al marcador final però que cal estudiar amb molta cura. Sí, es veritat que el Madrid va tenir bones oportunitats i que va ser superior pel que fa a definició de cara a porteria. Però al Bernabeu tots haurien de tenir clar que un Barça a mig gas els va dominar durant molta estona i que si en comptes de Gudjohnsen el davanter hagués estat Eto,o ara parlariem segurament d'un triomf blaugrana. No es tracta de reescriure la història però si d'analitzar els fets. Aquest Madrid continua sent vulgar pel fa al control de la pilota i amb el rendiment actual per moltes il.lusions que es facin que s'oblidin dels títols. I si parlem de futur és per posar-se a plorar amb un equip titular amb una mitjana entorn als 30 anys. Per tant, salut i a celebrar el somni d'una nit...de tardor ! I el Barça a fer autocrítica. Que torni Eto,o el més aviat possible i a passar el que quedi sense ell superant de la millor forma tots els entrebancs. Confiar que Messi continui creixent i que Ronaldinho s'entreni amb ganes per recuperar la forma. Si tot això es fa realitat, el mes de maig i juny viurà grans festes blaugranes mentre des de Madrid intentaran desviar la mirada cap a un altre costat. Una idea que no falla: la política catalana....Sort que no cal tornar a aprovar l'Estatut.

Etiquetes de comentaris:

19.10.06

SEGON BANY A EUROPA

Quan l'estiu ja comença a ser un record i la tardor una realitat sembla que la temporada de banys encara no ha finalitzat. I un dels que se'n resisteix vesteix de blaugrana i es diu Barça. Si a Mònaco el Sevilla va llençar el primer gerro d'aigua freda, aquesta nit el Chelsea ha repetit l'actuació. En dos mesos dos banys diferents amb aigues diferents i, per sort, efectes diferents. En el primer cas va suposar el primer títol perdut i avui una simple batalla perduda d'una guerra que encara és viva. Tot i això hi ha consequències que exigeixen una lèctura alliçonadora del que ha succeit. El Barça no és el mateix de la temporada passada, si més no, de moment. A Espanya la seva superioritat continua sent evident i amb la llei del mínim esforç es mantè líder però a Europa amb això no n'hi ha prou. De fet a la Lliga de Campions tan sols ha estat superior al feble conjunt bulgar dels Levski. Perque a Bremen no van perdre de miracle i aquesta nit a Stamford Bridge no han sortit golejats gràcies a que la definició davant de porteria no ha estat una de les virtuts del conjunt de Mourinho. Treiem el bisturí i el diagnòstic és clar. Sense Eto,o el gol no és el mateix. Gudjohnsen és un bon jugador d'equip però no un crac com el camerunès. Ronaldinho ha demostrat que el partit contra el Sevilla ha estat un miratge. Passat de forma, lent, resta més que no pas summa. Avui no se n'ha anat mai del seu marcador i les seves perdues constants de pilota han amenaçat més Valdés que no pas Hilario. Edmilson no agafa la forma i el migcampistes del Chelsea semblaven per ell bales que mirava des de lluny. Deco també ha ofert un estat de forma preocupant. I el que encara és menys habitual però que aquesta temporada no és cap novetat: Puyol ja no és imprescindible. El central nascut a la Vall d'Aran ha arribat tard i esbojarrat a la jugada del gol i, a més, perd la posició amb una facilitat fins ara inèdita. Tot plegat una radiografia preocupant que, per sort, encara és possible refer. Ser primers de grup és pràcticament una quimera però la segona plaça depen única i exclusivament del Barça. Seria el mal menor a un més que irregular començament de curs europeu. Esperem que amb el fred Rijkaard es tapi i eviti refredats a un equip que millor que es reservi els banys per quan torni l,estiu.

Etiquetes de comentaris:

17.10.06


UN VIRUS ANOMENAT PÉREZ LIMA

Aquest cap de setmana ha estat desastrós des del punt de vista del criteri arbitral. El show de desproposits per part del gremi del xiul.let va començar dissabte al Calderón. El col.legiat Pérez Lima es va apuntar ell solet una actuació de cine amb dos penals assenyalats que eren inexistents i un altre que sí que ho era però que no el va xiul.lar. No content amb això, es va penjar dues medalles més: una expulsio en forma de segona groga de la qual ell no se n,havia adonat i, per arrodonir una nit galàctica, va considerar legal un gol del "Kun" Agüero fet amb la mà. Que soni l'orquestra perque la festa és total ! La consequència de tot això és que igual el Recreativo, que va ser el club perjudicat, quan finalitzi el campionat trobarà a faltar els 3 punts pispats. Ja serà massa tard i, a ben segur, que Pérez Lima no se'n recordarà i gaudirà d'unes grans vacances...El pitjor és que les seves errades es va convertir en una mena de virus que es va anar encomenant d'àrbitre en àrbitre perque es va batre un rècord absolut en assenyalar un total de 6 penals inexistents d'un total de 8 (sota el meu criteri si que ho eren el del Barça i el del Deportivo). Per no parlar d'altres que no van veure o de gols anul.lats erronis (cas del Sevilla al Camp Nou). Sigui com sigui el problema no és circumstancial sinó etern. El món del futbol per culpa d'una FIFA i una UEFA immobilistes viu al marge de les noves tecnologies. Perque moltes d'aquestes errades es solucionarien al moment amb un monitor de TV al costat del quart àrbitre. I així a Huelva igual no han de plorar per aquella nit negra al Calderon....

Etiquetes de comentaris:

12.10.06

LES DUES CARES DE LA MONEDA

L'incident generat a Martorell per alguns militants socialistes (no pas independentistes com mal informats van difondre alguns mitjans) sobre dirigents del PP han permés veure un cop més de quina forma tan diferent afronten la realitat les esquerres i les dretes. Reacció dels socialistes: demanar perdó i fer fora al líder juvenil del partit a la localitat del Baix Llobregat. Una resposta lógica davant d'un incident reprovable. En la mateixa escena una càmera de Telecinco va enregistrar al Secretari d'Organització del PP català, Xavier Garcia Albiol, colpejant un manifestant que no amenaçava ningú. En aquest cas es tracta d'una agressió gratuita davant el legitim dret a protestar. Reacció dels populars: justificar l'acte dient que és una reacció humana davat una provocació (segons ells fer una cassolada deu estar al marge de la llei). Això que és un episodi més d'incidents que van més enllà del que hauria de ser la política serveixen per veure el tarannà dels protagonistes. I queda clar que mentre que els partits d'esquerra tenen una tendència acusada a reconèixer, de vegades, els errors i, fins i tot, demanar disculpes no succeeix el mateix amb el partit de dretes. Els dirigents del PP no s'estan en moltes ocasions de reaccionar amb l'habitual xul.leria hispànica i evidentment ells no s'equivoquen mai. Per això encara estem esperant les disculpes per haver participat en la guerra d'Iraq sota el pretext d'armes de destrucció massiva que mai no han existit i que encara vulguin fer creure que ETA va participar a l'11-M a Madrid. Trist i patètic.

Etiquetes de comentaris:

9.10.06

VACANCES AL PARADÍS

Recònec que em venen impulsos per escriure sobre la decisió de la Unió Europea de facilitar les dades dels passatgers aeris als Estats Units. També em venen sotregades als nervis per replicar les moltes mentides que publiquen una part dels mal anomenats periodistes de Madrid (evidentment membres de l'anomenada Brunete Mediática i no pas dels molts professionals madrilenys de veritat). Però em reprimeixo...De cop i volta, em venen idees al cap per definir el desastre que suposa l'escenari polític català. Hi penso i se,m treuen les ganes. Ara sí que em veig amb iniciativa per parlar del Catalunya-Euskadi i del nou fracàs d'Espanya a la fase de classificació per a l'Eurocopa. Millor que no....Em trobaré malament ? Crec que no, son els efectes de cinc dies de vacances a un paradís que és diu la Vall de Boí. Cinc dies de relax, pau, natura, passejades, sopars i una atenció excel.lent en un hotel que es diu "El xalet de Taüll". Una experiència molt recomenable que apaivaga els anims més accelerats i que segur beneficien la salut. O això espero...

Etiquetes de comentaris:

LA CLEMENZA DI TITO

Des de fa 3 anys, la Núria i jo tenim el costum d'anar un cop per temporada al Liceu. Primer ho vem fer per la curiositat de veure en directe una opera i, per que no dir-ho, per comprovar en que i com havien invertit part dels impostos que paguem. L'experiència artística va ser interessant i vem decidir fer-ho cada any. Aquest any vem triar la primera opera de la temporada, La Clemenza di Tito, una obra feta per Mozart. El resultat no va ser enguany massa positiu. D'entrada deixo clar que no sóc cap entés, sinó que simplement reflecteixo la impressió que en vaig treure de l'espectacle. La posada en escena del primer acte no em va agradar gens i el cert és que tot i els esforços dels cantants la representació es va fer avorrida. El segon acte va fer augmentar l'interés per un escenari més ben aconseguit i una interpretació musical més emocionant. Uns arguments que no em permeten poder dir que vaig gaudir molt, simplement va ser una experiència més acummulada a nivell personal. Sens dubte em va agradar molt més l'"Otello" de Verdi que vem veure la passada temporada.

Etiquetes de comentaris: