EN EL FONS DEL COR
Tinc una germana que és assistenta social i ahir m'explicava que faria un canvi de feina i que enyoraria molt el contacte que havia tingut en els últims anys amb els disminuits psíquics amb els que havia treballat. I d'entre els molts amb els que ha tractat, i alguns dels quals jo també he pogut conèixer, m'explicava una història que per la seva duresa em va arribar al fons del cor. És diu Andrés, te entorn als 50 anys i a banda de patir una malaltia mental també va tenir la desgràcia de haver de superar un càncer a la gola. Tot això amb un entorn familiar inexistent que durant alguns anys el va portar a viure al carrer. La seva bona capacitat de sacrifici l'ha permés tenir una feina en un servei de catering de l'aeroport però les despeses que ha d'asumir a la residència on viu combinat amb la minsa pensió de la que disfruta fa que pràcticament no li quedin diners per ell. Fins al punt, que com ha d'anar a treballar al migdia no té temps per quedar-se a dinar a la residència on viu. La seva precaria situació no ha compadit a alguns dels responsables del centre que no s'han volgut fer càrrec del que li pugues costar dinar fora de casa. Resultat: alguns dies abans d'anar a la feina es dedicava a l'estació de Sants a demanar almoïna per poder comprar alguna cosa per menjar. Aquesta situació m'explicava la meva germana la va intentar solucionar ella parlant amb la cuinera del centre que ara cada dia li fa un entrepà gran per esmorzar que li permet allargar fins el dinar. Una solució que no és la ideal però que intenta compensar la injustícia. Tot això ho escric no amb la intenció de parlar de les bondats de la meva germana sinó com a retrat d'una part de la societat que per a molts no sembla existir però que, malauradament, la tenim ben a prop. Una reflexió que ens hauria d'acompanyar moltes vegades quan ens queixem de problemes quotidians que a ulls de persones com l'Andrés no deixen de ser anècdotes comparades amb la seva existència ben a prop de l'abisme.
Etiquetes de comentaris: societat