VACANCES

La meva inactivitat al blog ve donada per les esperades i fantàstiques vacances d'estiu. Per això tinc abandonat el meu espai blocaire. D´aquí a uns dies amb el retorn laboral ja tinc algunes recomanacions preparades. Fins aviat!

CELLER MAS VICENÇ I JOSEP FORASTER

Vull agreïr la gran tasca que fan molts cellers catalans de fer visites guiades de les seves instal·lacions i productes. Una feina d'hores de dedicació que no compensa econòmicament per les petites vendes que pugin fer al visitant ocasional. Es tracta d'un mètode per divulgar el seu vi, per transmetre la il·lusió de la seva feina. I en un món tan despietat com el nostre, i encara que en el fons també hi hagi un rerefons comercial, crec que és elogiable. Aquest cap de setmana amb motiu de la visita a la Terra Alta vam visitar dues bodegues. Una a Montblanc, la del Josep Foraster, i una altra a Cabra de Camp, el Mas Vicenç. En totes dues ens van atendre magníficament malgrat que no ens coneixien de res. Ens van explicar el procés d'elaboració dels seus vins, en tots dos casos fan blancs i negres. La seva oferta es situa dins d'una gamma mitjana però el seu concepte de celler familiar fa més gran el seu esforç. Gràcies per lluitar per un vi català que necessita ampliar encara més les fronteres comercials i, sobretot, que els catalans estiguem orgullosos del que fem a casa nostra. I que ningú no s'enganyi, els vins catalans del Priorat, Costers del Segre, Tarragona o la Terra Alta no tenen res a envejar a molts Riojas o Ribera del Duero.

Celler "Mas Vicenç" Cabra del Camp (Tarragona) 977630024
Celler "Josep Foraster" Montblanc (Tarragona) 977860229

RESTAURANT ARDIDAM I HOTEL LES VINYES

Cap de setmana de festa. Oportunitat per sortir de Barcelona. El lloc triat és un hotel rural amb spa que es diu "Les Vinyes". Situat a l'Alt Camp, a un petit poble que es diu Vilardida, a tocar de Valls. Molt recomanable per desconnectar de la gran ciutat i l'estress. Ofereixen packs gastronòmics i de relax per passar el cap de setmana. La seva decoració és rústica però elegant. Es nota que hi hagut feina d'arquitectura i decoració per reconvertir una antiga masia en un confortable hotel rural. I dins de la seva oferta hi ha un restaurant pels clients, tot i que també hi va gent que no son hostes, que només funciona per la nit. Carta curta amb un preu tancat de menú de 35 euros per persona. Dintre de l'oferta, de primer, vam triar una amanida de ventresca amb favetes, cebes tendres i tomàquet confitat (molt gustosa, només el gust fort de la ceba deslluïa un pel el resultat final. Però en general bé) i, de segon, cua de rap a la cassola amb safrà i panses (correcte, bona combinació de gustos per un plat suau però al qual li faltava un pel de feeling). Per postres una crema d'ioughourt i nata amb canyella i fruits del bosc (molt bo). Per beure un vi de la Terra Alta anomenat "Llàgrimes de Tardor" amb una barreja de carinyena i garnatxa oferia un bon resultat per acompanyar el sopar. El menjar no és fantàstic però té prou qualitat per mantenir l'atractiu d'un escenari amb molt d'encant.

Hotel Rural "Les Vinyes" Restaurant "Ardidam" Vilardida (Tarragona) 977639193

VIATGE AL JAPÓ

He tingut durant molt dies el bloc abandonat per culpa d'un viatge al Japó. Han estat 21 dies de vacances per conèixer un país que m'ha agradat molt. L'hem recorregut de nord a sud i els contrastos que ofereix li atorga grans atractius. El nord és naturalesa pura, amb parcs de vegetació exuberants i cérvols i ossos com a imatges. Tòquio és una gran ciutat, amb edificis espectaculars, temples antics, llums de neó i molta disciplina en forma de neteja absoluta als seus carrers. Kyoto té l'esplendor d'un passat històric ple de jardins i monuments religiosos. Hiroshima serveix de toc d'atenció a la consciència per recordar que les tragèdies serveixen per aprendre. En definitiva ha estat una gran oportunitat de conèixer una gran cultura que recomano a tothom.

DE VIATGE PER JAPÓ

Porto uns dies desconnectat del blog perquè ara mateix em trobo de viatge pel Japó. Quan torni ja faré una explicació detallada de l,aventura. Portem 8 dies i la valoració es molt positiva. Ja hem visitat el nord del país, un oasi verd, rural amb una natura exuberant i animals a tocar de la carretera. L,altra cara la vivim ara mateix a Tòquio. Ciutat fascinant plena de vida, colors, cultura i futur. De moment m,ha encantat, jo diria que es 'la ciutat'. La resta quan torni.

CAP DE SETMANA A LONDRES

Feia molts anys que no visitava Londres. De fet, crec que en deu fer uns 10 més o menys. El meu record era el d'una ciutat interessant però que no formava part de les meves preferides. Anys més tard refermo aquesta idea. Hem realitzat una visita eminentment turística recorrent Oxford, Picadilly, Leicester, Buckingham Palace, Hyde Park, Tate Museum, Candem, etc...Si no ho has vist mai ésta bè, però si hi has estat em queda la sensació que no cal repetir. Entre tot el que he vist destaco dues experiències agradables. La primera la gran impressió que em va causar el Tate Museum (aquí no hi havia estat). L'escenari, una antiga central elèctrica, és fantàstic. La col.lecció permanent molt destacable (ja m'agradaria que la del Macba- pel meu gust mediocre- tingués un nivell semblant) i les vistes del Tamesis espectaculars. L'altre component interessant té a veure amb la meva afició amb el futbol. Gràcies al favor de la familia d'un jugador de l'Arsenal vam poder veure en directe l'Arsenal-Liverpool. Mai havia vist en directe un partit de la Premier (sí que per motius laborals havia estat en algun partit de pretemporada) i aquest era un dels grans duels de la lliga. Cal dir que l'estadi, l'Emirates Stadium, és modern, acullidor i amb perfecta visibilitat. El partit va ser entretingut, sobretot en el segon temps, i el conjunt d'emocions van fer realitat les bones expectatives. Respecte a questions grastronòmiques res destacable. Cuina de supervivència en forma d'italians, japonesos i hindús. Això sí, Londres continua sent una ciutat molt cara, fins i tot per nosaltres que patim l'atracament de l'euro. Una altra nota positiva va ser l'hotel triat, el NH Kensington, a tocar de l'estació de metro d'Earls Court. Modern, ben equipat i amb una bona relació qualitat-preu. Molt recomenable per uns 130 euros la nit. En definitiva Londres continua sent una ciutat per visitar per fets puntuals un cop ja has vist els elements turístics tradicionals. Si més no, ha servit per no veure d'aprop un nou desgavell blaugrana. Mentrestant el president parlant de mals barcelonistes....Aiii si mirem les butxaques....

TANCANT L'ANY A LISBOA

D'entrada i per ser educat: Us desitjo un gran 2008 a tots ! I això d'entrada acostuma a ser un brindis a l'atzar perque ningú no sabem si serà un gran any, un bon any, un any regular, un mal any o un any nefast....Però pel que a mí fa el 2007 no el recordaré com un gran any, sobretot a nivell professional. Per tant benvingut, de moment, el 2008. I espero que us vagi bé. Dit això passo a explicar el petit parentesi fet per tancar l'any a Lisboa. Una ciutat que volia visitar feia temps i que ara ja conec. Puc dir que m'ha agradat. Els seus carrers laberíntics, les pujades i baixades, el regust antic i el mar com a paisatge de fons acostumen a atrapar. No forma part de les ciutats que d'entrada m'han entusiasmat com van ser París, Florència o Sant Sebastià però sí que estic content d'haver-hi anat. Durant 4 dies vam tenir temps de veure el més important: Bairro Alto, Alfama, Betlem, la zona de l'Expo i, fins i tot una molt interessant visita al parc natural de Sintra (fantàstica la combinació de paisatge i monuments en forma de palaus). Pel que fa a la gastronomia he viscut encerts i errades. De bon començament vam punxar amb dues recomenacions que ens van fer uns amics. Primer en un local cèntric de cuina casolana que va resultat el típic restaurant turístic de batalla. De peix fresc poc i de qualitat encara menys. Després també una altra suggerència en forma de cerveseria al carrer de Trindade també va ser un bluff. Molta fama històrica per oferir tapes i plats de gastronomia industrial sense interés. La sort en els dos casos es que el preu pagat va ser econòmic. Quins van ser els encerts ? doncs fonamentalment dos. El primer un italià que hi ha al Barrio Alto que es diu "Stravaganza". Vam compartir d'entrant una complerta amanida especialitat de la casa que recull el millor de la seva oferta (carpacció de vedella i parmesà, salmó marinat amb tires de ceba, gambes amb enciam, mozarella i tomaquet i meló amb pernil). I després jo vaig optar per un gran plat de tagliatelle amb ceps i pollastre. Per beure vam demanar un vi negre de la zona del Riberejo que va acompanyar amb dignitat. Tot plegat 30 euros per persona. El local és petit però molt aprofitat i amb un cert encant. L'altre troballa, aquesta sense recomenació prèvia, va ser un local que es diu "Resto" que està situat al barri d'Alfama. S'engloba dins d'una mena de cooperativa artística anomenada "Chapito" que ofereix una altra proposta de restaurant de cuina internacional i que combinen amb espectacles, música, altres activitats culturals i, fins i tot, venda de bijuteria. Vam sopar en una terrassa coberta amb vistes a la ciutat i ens van portar un gran plat de carn argentina amb acompanyament i un pastís de poma de postres. Aquí el ví va ser fluixet i l'opció de l'Alentejo triada no va funcionar. Que hi farem...Però el preu de 25 euros va ser correcte. A més, aquest local es mostra com a molt atractiu per un sopar a l'estiu o la primavera per la seva ubicació. Fora de Lisboa i si es va a Sintra acostar-se a la platja das Maças és una bona proposta per la gran oferta de restaurants a la vora del mar per menjar peix fresc. Pel que fa a l'allotjament vam triar un hotel de 4 estrelles, Hotel Açores, que va ser un encert ja que es trobava a sis parades de metro del centre, uns 12 minuts, i tant l'habitació com les intal.lacions eren noves. Per 80 euros, amb esmorçar inclós, no es pot demanar molt més. En definitiva una bona experiència que mereix ser recomenada.

Restaurant "Stravaganza" Rua do Gremio Lusitano 18 213468868 Lisboa Restaurant "Resto" Rua Costa do Castelo 7 218867334 Lisboa

VIATGE PER ISRAEL I PALESTINA

Aquesta setmana he viscut una experiència en forma de viatge d'aquelles que es recorden sempre. Una vivència, a nivell personal, plena d'història i aventura. Uns amics que per motius de feina viuen temporalment a Jerusalem ens van convidar a visitar-los (Moltes gràcies per tot Josep Maria i Maria !). I vam decidir que era una gran opció per conèixer d'aprop el territori israelià i palestí. Sobretot per la sort de poder comptar amb l'ajuda de gent que viu allà sobre els indrets més interessants per visitar i que és perillos i que no. Lógicament vam repartir les visites a les dues bandes. De la part israeliana vam veure Massada (un macís enmig del desert i tocant el mar Mort que acullia antigues civilitzacions i amb unes vistes espectaculars), Tel Aviv (una ciutat sense encant i semblant a l'aspecte cutre d'Atenes) i Acre - coneguda pels jueus com Akko- (destaca una ciutat històrica medieval que barreja les diferents cultures que hi han conviscut). Per la part Palestina vam anar a Jericó (destaca un telefèric que comunica la ciutat amb una muntanya amb bones vistes i acompanyada d'un antic convent grec), Nablús (un exemple de ciutat palestina desestructurada per la pressió israeliana i amb un check-point- control militar- vergonyós pel tracte que donen als palestins) i Hebrón (una demostració de la inoperància de la política internacional ja que la presència de colons jueus permet la instal.lació de controls militars enmig de la ciutat i la decadència d'un gran mercat àrab). Entre mig de tot això hi ha la discutida Jerusalem. Una ciutat on brilla amb llum propia el barri vell amb tots els llocs sagrats que han donat orígen a tres grans religions monoteistes. Un lloc ple de vida, de mercat, de turistes i, com no, de controls militars. Un punt amb vida nocturna, bons restaurants i ple de contrastos. Ben a prop de Jerusalem es troba amb facilitat el mur que de forma unilateral va decidir construir Ariel Sharon per separar israelians de palestins. Un desafiament a la comunitat internacional que vulnera els drets dels habitants d'aquests territoris que en alguns casos separa a comunitats d'àrabs i amb el que vol alterar els acords internacionals que estableixen els límits entre els dos estats. En definitiva una visita amb una zona en conflicte amb dos enemics enfrontats de poder desigual i on cap dels dos té les mans netes. Una experiència magnífica per viure in situ un dels gran temes de la política internacional que malauradament no té cap solució. Israel no vol cedir perque sap que els palestins no es conformaran en un futur. I Palestina, que viu un ambient de confrontació interna, no vol renunciar a recuperat la totalitat del territori. Mala recepta.

P.D. Per no perdre el costum gastronòmic si aneu a Jerusalem us recomano un restaurant que es diu "Cavalier" fonamentat en cuina francesa contemporània. C/Ben Sira 1 Telèf. 026242945

RECOMENACIONS DE VACANCES II

Després del viatge a Menorca teniem planificada una escapada a la Toscana de 10 dies. Jo havia estat a l'època de l'institut a Florència feia anys i ens venia de gust repetir-hi visita i aprofitar per veure la resta de la regió. Sens dubte una de les més maques del país transalpí. La realitat ens va refermar la idea prèvia. Visita la Toscana es tastar un troç d'història, de cultura, de camp, de gastronomia i moltes coses més de les quals mai no te'n pots cansar de veure, menjar o, fins i tot somniar. El recorregut el vam encetar a Florència. Allà ens vam instal.lar a l'hotel Anglo-american, de la cadena Nh, que ofereix un molt bon resultat perque les habitacions eren molt grans i la distància respecte al centre (entre 15 i 20 min caminant) el fan molt atractiu pel preu (100 euros per nit en un 4 estrelles). Les visites obligades eren trepitjar de dalt a baix el centre històric i visitar museus com la galeria dels Uffizzi (sensacional) o l'Academia (ho sento pels amants de l'art però -estatua de David de Miguel Ángel apart- molt decepcionant). És una ciutat de la qual t'enamores caminant pels seus carrers, per exemple el famós Ponte Vecchio. I amb restaurants destacables per fer sopars en parella com el Cavolo Nero (demanar si es pot taula al pati interior), amb una cuina creativa ben feta i una gran carta de vins. I també destacaria un altre establiment de la Piazza de la Santa Croce, el Boccadama, amb uns plats senzills però ben estructurats i una magnífica terrassa il.luminada per la famosa esglesia.
Després de tres dies a la capital toscana vam fer el salt al sud, a Pienza, per sota de Siena. A una casa rural sensacional per les seves vistes i que recomenem que es diu la Fonte. Tracte familiar amb un interior senzill i una piscina amb unes perspectives dels camps toscans acabats de segar espectaculars. El preu 80 euros per nit sense esmorzar. D'allà vam visitar Montalcino, Montepulciano i Siena, entre d'altres poblacions. Siena és visita obligada i Pienza preciosa. Gastronòmicament estava bé un restaurant de San Quirico d'Orcia (un poble també bonic) que es diu Vecchio Forno, amb una cuina tradicional italiana de qualitat. Sobre els vins l'oferta és immensa. En línies generals el famós Brunello de Montalcino ofereix un gust fort i compacte que, de vegades, no permet degustar tota la seva intensitat. El nobile de Montepulciano mostra un to més afruitat i més proper a bona part dels nostres vins.
La següent parada va ser a San Gimignano. Un poble de somni envoltat de torres (n'hi ha 14 de les 78 originals). Molt ben conservat ofereix unes vistes fantàstiques i un entorn màgic. Dormiem a un hotel de l'interior que es deia l'Antico Pozzo (135 euros la nit) que formava part d'un antic palau. Si voleu fer nit està bé. Un restaurant atractiu per sopar és el Dulcis in Fundo, plats ben elaborats i gran carta de vins. Des d'aquí també vam fer la ruta del Chianti, visitant els pobles més coneguts del famós vi italià. Respecte al Chianti l'oferta és enorme i parlar-ne d'un en concret és com fer un resum de quin Rioja t'agrada més o quin Ribera del Duero és més bó. Cal tastar-ne i triar-ne però a partir dels 30 euros (en restaurant) hi ha coses interessants.
Per últim els dos darrers dies vam instalar-nos en una vila toscana, a prop de Florència, anomenada Il Poggiale. Una antiga residència que ofereix habitacions amb un estil clàssic i un entorn fascinant d'èpoques antigues. La piscina amb vistes també pagava la pena visitar-la. El preu un pel car (sobretot per culpa d'un esmorzar per oblidar típic d'americans) sobre els 150 euros per nit. Des d'aquí ens vam acostar a Lucca, una altra ciutat envoltada de muralles, que ofereix bons atractius. Per dinar senzill però bé ens va agradar una trattoria anomenada Gigi. Han estat 10 dies de cultura i relax per gaudir fins el final. Una zona molt recomenable en la qual es pot fer l'imprescindible amb tan sols 5 dies.

RECOMENACIONS DE VACANCES I

Ja feia setmanes que no escrivia al blog i no era per desidia sinó per trobar-me en període de vacances. Ja sé que alguns pensareu i per que no escrivies a través de qualsevol ordinador per on has anat pel món ? Doncs fonamentalment perque em feia mandra i m'estimava més fer-ho ja des de casa. Així que us faré un repàs d'on hem estat i que recomano. Vam fer una setmana a Menorca. Una illa fascinant que molta gent coneix però que jo no havia visitat mai. Si que havia estat a Eivissa, Mallorca i Formentera però em faltava una de les joies de la corona. La veritat es que la visita val molt la pena perque les platges son fantàstiques. Per anar a les més maques cal caminar una mica però l'esforç té recompensa. Destacaria les de: Cavalleria i Pregonda (nord) i Cala Mitjana i Cala Turqueta (sud). A més, té bons restaurants on poder sopar i gaudir de nits fantàstiques. Dels que vam estar ens van agradar molt: Cafe Balear (Port de Ciutadella 971380005) , especialitzat en marisc fresc i grans tapes, Cas Ferrer (centre de Ciutadella 971480784), fan cuina creativa i paga la pena reservar al pati interior, i Sa Llagosta (Fornells 971376566), dedicats a les calderetes de llagosta - també fan un coulant de postres espectacular-. A ben segur que a l'illa n'hi ha d'altres molt bons però aquests van ser els que més ens van captivar. Tot plegat una setmana de tranquil.litat i relax en un autèntic paradís.

EXCURSIÓ AL PRIORAT

El passat cap de setmana vem tenir la sor de gaudir d'un cap de setmana de festa. I vam decidir visitar la comarca del Priorat. Una terra a tan sols una hora i mitja en cotxe de Barcelona però que molta gent no coneix sobre el terreny. Nosaltres vam apostar per passar-hi tres dies i el resultat va ser excel.lent. Com a allotjament ens vam instal.lar a l'hotel rural "Cal Llop", a Gratallops. Un tres estrelles amb una decoració que barreja l'estil rústic amb detalls de confort i modernitat. Molt recomenable perque els seus propietaris (una parella de madrilenys) són molt amables, l'esmorzar fantàstic, i una bona relació qualitat-preu. Les habitacions van dels 90 als 130 euros.
Pots aprofitar el temps amb visita als pobles de la zona. Ens van agradar especialment Siurana, amb una vista esplendida de l'embassament des de dalt del poble, i la Vilella Baixa. Però val la pena voltar per la comarca veient els diferents paisatges amb les vinyes com a protagonistes. A nivell de restauració el nivell és molt alt. Des del mateix restaurant de l'hotel Cal Llop, al restaurant Los Irreductibles (Gratallops), i el millor de tots el Celler de l'Aspic (Falset). Bona cuina amb una carta de vins insuperable.
Un altre dels atractius imprescindibles és visitar les bodegues del Priorat. Al mateix hotel et faciliten informació amb adreces i recomenacions. L'ideal és visitar-ne varies per veure els diferents procesos d'elaboració en funció de l'estil i model del celler. Nosaltres vam veure la Coperativa de Falset (sistema tradicional i edifici històric), el Celler Cecilio (sistema familiar amb molta tradició i un bon ví), la Bodega Buil-Giné (sistema nord-americà amb màxima tecnologia) i el Celler d'Encastell ( situada a Porrera fa una fabricació gairebé artesanal i de gran qualitat ). El tracte humà va ser fantàstic i molt interessant l'explicació d'uns vins que han passat de ser típics de bodega de barri a encapçalar les llistes mundials. Per tant, tot plegat us pot fer la idea de com aprofitar una visita de 2 o 3 dies a un Priorat que val la pena visitar.

Hotel Cal Llop (Gratallops) 977 839502 Restaurant Los Irreductibles (Gratallops) 977262373 Restaurant El Celler de l'Aspic (Falset) 977831246

EXCURSIÓ AL PAÍS DELS CATARS

La setmana passada teniem uns dies de festa i vem aprofitar per fer una escapadeta a França, concretament a la part del sud que engloba l'anomenat "País dels Catars". Vem agafar com a centre d'accció les rodalies de Carcassonne. Ens vem instal.lar en un castell-hotel anomenat "Chateau des Ducs de Joyeuse" a un poblet anomenat Couiza. La visita val la pena per tot el que engloba aquesta cultura que va tenir el seu moment d'esplendor durant l'època medieval. És imprescindible anar fins a la capital Carcassonne i passejar per la ciutat antiga. Allà el castell i els carrers que l'envolten et permet, amb una mica d'imaginació i si potser no massa turistes, traslladar-te a un moment de la història molt llunyà. També son interessants alguns dels castells més destacats de la zona. Nosaltres només em vem poder visitar-ne dos més perque una inoportuna faringitis em va deixar k.o. i no vem poder aprofitar plenament els tres dies previstos. Tot i aixó va servir per fer un bon tast al País dels Catars. Pel que fa a l'hotel és recomenable perque el castell es conserva força bé i la relació qualitat-preu correcte (120 euros per nit).

VACANCES AL PARADÍS

Recònec que em venen impulsos per escriure sobre la decisió de la Unió Europea de facilitar les dades dels passatgers aeris als Estats Units. També em venen sotregades als nervis per replicar les moltes mentides que publiquen una part dels mal anomenats periodistes de Madrid (evidentment membres de l'anomenada Brunete Mediática i no pas dels molts professionals madrilenys de veritat). Però em reprimeixo...De cop i volta, em venen idees al cap per definir el desastre que suposa l'escenari polític català. Hi penso i se,m treuen les ganes. Ara sí que em veig amb iniciativa per parlar del Catalunya-Euskadi i del nou fracàs d'Espanya a la fase de classificació per a l'Eurocopa. Millor que no....Em trobaré malament ? Crec que no, son els efectes de cinc dies de vacances a un paradís que és diu la Vall de Boí. Cinc dies de relax, pau, natura, passejades, sopars i una atenció excel.lent en un hotel que es diu "El xalet de Taüll". Una experiència molt recomenable que apaivaga els anims més accelerats i que segur beneficien la salut. O això espero...