POST IT CIUTAT OCASIONAL

Aquest és el títol d'una de les exposicions que es pot contemplar aquests dies al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). En un principi la visitavem encuriosits sobre el seu contingut. Semblava, a priori, ser un recull d'una mena de postals urbanes de diferents parts del món. Però el recorregut ens va permetre contemplar una obra molt treballada, complerta i força interessant. El treball dirigit per Martín Peran es distribueix en exposicions temàtiques dintre d'una representació més global. Intenten explicar com moltes parts del planeta acullen ocupacions d'esapis urbans de forma efímera però que serveixen per entendre les diferents realitats socials, econòmiques o culturals de cada territori. Així s'ofereixen perspectives de gimnasos sota ponts d'autopista per acullir marginats a Sao Paulo, segones residències d'autoconstrucció a la República Txeca, jardins de Nova York, llocs d'intercanvi sexual a Barcelona o ciutats enmig del desert dels Estats Units per acullir festivals de música entre moltes altres propostes. Tot plegat un projecte captivador que convida a la reflexió sobre l'evolució del planteta i que mereix visitar al CCCB, un espai que per si mateix ja omple pel que fa a la seva majestuositat escènica.

Exposició Post-It City-Ciutats Ocasionals - CCCB fins el 28 de maig.

LLIÇO PER PERDRE CLIENTS

Habitualment m'agrada parlar de restaurants que descobreixo, llocs que m'han recomenat i que provo i intentar donar la meva modesta opinió sobre el que m'agrada i el que no m'agrada, el que trobo molt bó o millorable. Com sempre opinions subjectives. Avui vull reflectir un local que en el seu moment em va agradar per la seva senzillesa però qualitat en el producte final, sobretot tenint en compte que el preu que pagaves era raonable. Es tracta d'un restaurant que es diu "Mosquito" i que es troba al carrer Carders, a prop del Born. Fan cuina entre japonesa i oriental en general. El local és petit i l'oferta era bona. La llàstima és que l'èxit sembla que els ha superat. Ja ens havia passat una vegada i penses que va ser un dia dolent que podem tenir tots. Però ahir es va repetir l'episodi. Erem un grup de cinc i ens van deixar tirats més de mitja hora fins a fer la comanda. Un cop feta vam començar a portar plats i, de cop i volta, se'n va deixar els últims. Quan portavem vint minuts esperant i vam demanar que passava l'excusa va ser que no s'havia enrecordat el cambrer que no tenien aquell plat. Lamentable. Per demanar el compte i davant la falta total d'atenció per part dels cambrers, no només nosaltres sinó d,altres taules del costat, ens vam aixecar per pagar directament a la caixa. A més, com és un episodi semblant al que haviem viscut amb anterioritat hem decidit que no pensem tornar a visitar el "Mosquito". Barcelona és molt gran i de restaurants n'hi ha de sobres. I si pagues demanes uns mínims. Els propietaris dels establiments també han d'aprendre que es pot morir d'èxit.

Restaurant "Mosquito"

LAMENTABLE

El Barça ofereix jornada rera jornada tota una lliçó de com perdre una lliga per entregues. De fet, un cop més es farà realitat que, de vegades, no guanya el millor sinó el menys dolent. Amb un Madrid gris, erràtic i irregular que perd pistonada de forma alarmant el conjunt blaugrana respon amb derrotes o tristos empats com el d'avui a Almeria. Joan Laporta que es deixi de tonteries de l'estil que vol ser l'únic president que s'acomiadi del càrrec amb un únic entrenador. Menys somnis de grandesa i més feina efectiva. Rijkaard no pot continuar dirigint el Barça perque ja ha demostrat una i altra vegada la seva nul.la eficàcia des del punt de vista tàctic. La seva virtut com a psicòleg es va acabar fa temps i el Barça necessita un bon entrenador que sàpigue treure profit de les estrelles, plantejar amb intel.ligència els partits i treballar els aspectes tàctics. El que no es pot fer es esperar a més de mitja lliga com han fet aquesta setmana per assajar a porta tancada les jugades d'estratègia. Per més inri, els blaugranes no han fet cap gol aprofitant aquesta lliçó i, per contra, ha encaixat dos gols de còrner que farien posar vermell a més d'un jugador del futbol base. Tot plegat lamentable i amb el futbol que ofereixen necessitaran un miracle per summar algun títol aquesta temporada. Això s'acosta més a l'horror team que no pas al famós dream team. Ara que per cobrar si que llueix el glamour.

RESTAURANT MELBA

Avui ens hem desplaçat fins a Vic per visitar el restaurant "Melba". Situat al centre de la localitat osonenca, a tocar de la plaça Major. N'havia sentit a parlar i ara per amistat amb un dels cuiners l'hem visitat. El gestionen una parella, el Joan i la Mària. El Joan va ser partícep d'un local ja tancat a Barcelona, el "Pou Dolç", que oferia una cuina d'alt nivell. Precisament del "Pou Dolç" ha incorporat a la cuina al Valentín Blanco, xef que va crear la carta de l' "Ottimo", per cert amb èxit. El restaurant s'ubica on anteriorment hi havia un restaurant anomenat "Art Decó". Pel nom entendreu que aprofitant part del mobiliari el local és elegant, amb fusta i amb una bona il.luminació que proporciona el jardí interior. Un classicisme que no es reflecteix en la cuina. Una proposta fonamentada en bones materies primes, en bona part de conreus ecològics, i elements procedents de les escoles més creatives. Hem optat el grup de quatre persones que hi hem anat pel menú degustació. Complert i extens. D'aperitius unes olives arbequines i una croqueta de pesto amb brandada de bacallà (bon aperitiu pel bon contrats dels dos elements). De primer entrant uns canelons de tres carns amb un fons de bechamel (atractiu i ben aconseguit). A continuació uns raviolis de carn amb tòfona i brou de conill (s'entrellaçaven amb èxit tots els ingredients i el brou demostrava un xup-xup d'hores, gran plat). Ja en els segons hem començat per un bacallà (el plat més fluix perque era salat i la textura no massa tendre). I, com a carn, una galta de vedellà amb purè (bona carn, gustosa i un destacat acompanyament, notable aportació). Com a postres un escumòs de nata i polpa de pinya (dolç i atractiu) i un tiramisú (correcte però sense grans aportacions). Per beure un desconegut per nosaltres del Priorat, un "Sirsell" 2005. Un bon ví, bon representant del tacte mineral i equilibrat de la zona. Com a nota negativa el pà artesanal deslluia el conjunt, de molla seca i gens aconseguit. Tot plegat amb un presupost per cap de 55 euros. Si es passa per Vic i es vol menjar bé el seu nom és una garantia.

Restaurant "Melba" C/Sant Miquel del Sant, 1 Vic 938864033

RESTAURANT ICHO

Restaurant pendent de visita des de fa mesos. En un principi interessat per la novetat d'un nou japonès però posteriorment aclarit per la visita d'altres blocaires que explicaven que la cuina que ofereix l' "Icho" és una fusió entre el país nipó i els productes del Mediterrani. Una combinació entre dues cuines amb molts segles d'història al darrera. D'entrada diré que el resultat va ser bó però no em va entusiasmar. El local és elegant, d'acabats nets, moderns i com a acostuma a succeir amb aquests tipus d'establiments un pel fred. El servei jove però professional. Com a entrants ens vam decidir per un Onsen Tamago, kuzuage de cranc de closca tova (magnífic amb un cranc que es desfeia de tendre amb un toc just de tempura i que combinava a la perfecció amb el bol d'ou pochè, gran plat) i un saltat de verdures amb espardenyes, escopinyes i brou (també ben aconseguit pel que fa a la combinació de gustos i textures, molt destacable). Va ser en els segons quan va afluixar el tema. Vam triar un tartar de tonyina (bona materia prima però sense oferir res destacable respecte a d'altres tartars tastats a altres restaurants, de fet m'agrada més el que fan al Rosal 34, tot això més que correcte) i l'altre segon va ser un Mushi-Dara, que era un bacallà fet al vapor (la textura no excessivament tendre i amb un sabor insuls que li treia qualsevol atractatiu). Per postres vam compartir un coulant de xocolata (de resultat irregular i poc sorprenent). El ví sí que va ser una bona troballa, un Rioja anomenat "Lanzaga 2004" de la companyia de Telmo Rodríguez (fa també el Gago de la denominació d'origen de Toro). Un ví que acompanyava molt bé pel seu tarannà elegant i equilibrat. Crec que el resultat final és desigual amb grans entrants i irregulars segons. El preu no és econòmic perque es situa entorn als 60 euros per persona. Tot i això nomès per tastar l'Onsen Tamago mereix la pena una visita. A partir d'aquí repetir és questió de gustos o de voler conèixer d' altres plats de la carta.

Restaurant "Icho" C/Deu i Mata 69 934443370

PA DE QUALITAT A BARCELONA

Deu ser una afició que tinc des de petit però per mí el pà és un dels elements bàsics d'una bona gastronomia. Entre els primers records tinc quan la meva mare m'enviava amb 7 o 8 anys a comprar els dissabtes a la tarda, cap a les 3, al forn del costat de casa a comprar un pà de llenya deliciós. Evidentment, quan arribava a casa faltava una part de les barres. Fer la feina també ha de tenir una recompensa. Doncs crec que des de llavors que sempre he tingut passió per un dels pocs elements comuns de les gastronomies pràcticament arreu del món. A Barcelona la moda de les baguettes, el preu alt de la farina i fer la feina més fàcil ha convertit en un tot un repte compra pà de qualitat. Jo tinc dos llocs preferits que vull explicar. El primer és el forn que hi ha al carrer Doctor Dou anomenat "BarcelonaReikjavik". Busquen recuperar els orígens del producte amb ingredients naturals. L'oferta es fonamenta en pà de blat, de segol, de ceba, d'espelta, etc...Un pà que dura dies i que si el congeles t'ofereix una gran solució per fer un pà amb tomaquet i embotits. El preu no és barat i un pà de quilo surt per 6 euros. És a dir que no és un lloc per anar a comprar cada dia. L'altre lloc el vaig descobrir fa poc, es troba al costat del Mercat de la Barceloneta, i es diu "Forn Baluard". Tenen una gran varietat de productes però vaig optar per el pà de pagès (espectacular 10 sobre 10, tendre, gustós i equilibrat amb la farina) i el de cereals (primet de mida però amb una bona textura de sabor pel que fa a les llavors). El preu tampoc és econòmic però la qualitat recompensa la visita. El plaer de menjar un bon pà per mí un element també molt important a l'hora d'avaluar un bon restaurant.

Forn "BarcelonaRejkyavik" C/Doctor Dou 12

Forn "Baluard" C/Baluard 38

RESTAURANT BOHEMIC

Des de fa un temps, Barcelona intenta obrir noves zones d'oci i de restauració. Algunes amb tradició i d'altres innovadores. Un d'aquests exemples n'és el barri de Sant Antoni. Una zona amb bons restaurants de fa molts anys però que ha anat augmentant l'oferta amb noves propostes. Una d'elles la vam visitar ahir. Es tracta del Restaurant Bohemic, situat al carrer Manso. El local és petit, amb poques taules, i una decoració que vol retre homenatge al passat amb unes estovalles, per exemple, que son com els antics mocadors que servien per transportar paquets. L'oferta es fonamenta en el món de les tapes i les llaunes. A la carta hi ha una amplia oferta de marisc enllaunat de qualitat. També una bona proposta en questió de taules d'embotits. I després el tema de les tapes el divideixen en dues ofertes que ells anomenen "1900" i "2000". Les primeres son receptes tradicionals estil patates braves o croquetes, per exemple, i les segones creacions actualitzades del xef, exemple foie a la cendra. Vam optar per unes braves (bona la salsa amb una textura cremosa), xipirons (de bona qualitat), bombes (correctes), tuberchips (original presentació en forma de paperina de cartró i entraven bé), carpacció de bou amb formatge (un pel massa fred però de bona materia prima), tataki de tonyina (justet, no va ser del més destacat), espardenyes a la planxa (no son les del Shunka però ens van agradar) i foie a la cendra amb salsa d'espàrrecs (la salsa espectacular i bona l'elaboració del foie en forma de papillote). Per postres vaig triar un coulant de xocolata (no és dels millors que he tastat però era bó). I com a acompanyament en forma de ví vam triar una aposta segura com és un "Les Terrasses" 2005 d'Alvaro Palacios, del Priorat. Contundent i elegant. Ens vam recrear demanant dues ampolles de ví per quatre persones i vam pagar 40 euros cadascú. No és un restaurant barat però si valores la qualitat es mostra com a molt interessant dins d'un segment, el món de les tapes, de ferotge competència a la ciutat.

Restaurant "Bohemic" C/Manso 42 934240628