ACAI

Restaurant ubicat al barri del Poble Sec, concretament al carrer Elkano 69. Havia llegit diferents crítiques sobre la seva cuina amb opinions diferents. La tentació ens va portar a comprovar in situ la bondat dels seus productes. Aquí va la impressió obtinguda. El local és d'estètica minimalista i un pel fred. A més, la distribució de les taules amb espais molt separats es troba estranya. La carta et convida directament a demanar un dels dos menús de degustació que ofereix (llarg i curt). Perque si demanes dos plats pagues el mateix o més. Vam optar per l'opció més consistent. Els plats: sorbet de llagostí amb mousse de coco i maionesa de soja (excel.lent el llagostí i bona combinació de sabors), vellut de pastanaga amb ou de guatlla, ous de peix i olives ( una mena de crema molt gustosa i ben aconseguida per les diferents textures dels components), rulo de pernil ibèric amb mozarella de bufala i figues (les figues i la mozarella maten el gust del pernil, fluixet), llamantol amb carbassa i alvocat (bon plat sense entusiasmar), filet de vedella amb pastís de patata i ceba confitada ( també fluixet perque la carn era un pel dura), sacher amb textura de taronja (bon tall de pastís i combinació) i, per últim, i com a segon postre, torrija de platan i gelat de pastanaga (insipid el gelat i excessivament dolça la torrija, horrorós). Preu 55 euros per cap, el ví el va pagar un amic que era el seu aniversari. Tot i així, dir que la carta de vins espanta pels preus, uns 2'5 el valor que pagariem nosaltres a una bodega (i cal tenir en compte que els preus que paguen els restaurants son inferiors). Vam fer un Can Feixes 2004 per 24 euros (iva apart). Fa poc vaig pagar-ne 19 pel mateix vi a un restaurant del Born. El resultat és que per aquest preu conec altres locals que m'agraden més. No crec que torni a repetir visita.

Restaurant "Acai" C/Elkano 69 936007839

AFFAIRE RONALDINHO

Ronaldinho està trist. Que tindrà Ronaldinho ? Aquesta pregunta se la fan molts aficionats blaugranes. El crac està sent molt questionat i, curiosament, és baixa per una lesió muscular. Casualitat o empipament infantil del brasiler ? Això només ho saben els jugadors, els tècnics o els directius. Un fet que no es garantia de versió única. Perque, a ben segur, que circulen diferents hipotesis i arguments. D'entrada em sorprenc que el president digui que li ha enviat un sms d'anims després de la defensa pública que ha fet de les seves virtuts. Home, d'entrada, molta comunicació no n'hi ha. Perque si el president del Barça s'ha de comunicar amb una de les seves estrelles via sms anem arreglats. Una cosa és una felicitació per l'aniversari del nen i l'altre tractar un tema que afecta a un personatge destacat, i perque no dir-ho, a l'economia del club. Hi ha una evidència que no admet discusions. Tot i les vacances, no anar a la Copa Amèrica i tenir la confiança del mister Ronaldinho no ha tornat a ser el que enlluernava les tres primeres temporades. Un fet preocupant en un jugador de 27 anys que ara hauria de viure el seu millor moment futbolístic. Per què ? Les males llengües (tot i que ja us puc assegurar que en molts casos ben informades) diuen que surt massa de nit i que no es cuida el suficient. Segurament aquest és un dels motius de més pes. N'hi ha d'altres com son la mateixa falta de confiança d'un jugador quan veu que fisícament no responc i, per tant, el seu futbol no és el mateix. El cap et diu una cosa i els peus en fan unes altres. Tema complicat. Coneixent la història del Barça quan un jugador comença a ser tan questionat per la graderia malament. D'aquí a deixar el club és, tan sols, questió de temps. Faria bé el Barça de no degradar la situació perque si no els taurons aprofitaran la marejada per pescar a bon preu. Ara, que alguns jugadors matinguin la boca calladeta. Això de reclamar respecte per la seva vida privada està molt bé quan es rendeix al camp. Però quan molts d'ells han viscut de farra en farra (i jo n'he vist alguna) la temporada passada i el rendiment del club se n'ha ressentit toca fer mutis a la gabia, ajupir el cap i orelles replegades. Que no oblidin que ells son multimilionaris amb la vida resolta i que si un ciutadà normal arriba en mal estat al treball i, a sobre, no fa la feina ja pot anar buscant dia i hora per l'Inem.

DE FESTA PER BARCELONA

Celebració de la Mercè, patrona de Barcelona. Per mí no té un significatiu especial malgrat em consideri barceloní fins a la medul.la. Però començo a veure lluny els dies que amb els amics anavem de concert. Ara em fa mandra. Però el que sí que valoro és el fet de tenir festa. I per quin motiu ? per coincidir amb la meva parella. No tenim horaris homogenis i costa trobar un dia que puguem fer festa els dos. I ahir n'era una de les excepcions. Per això vam decidir gaudir de la jornada asolellada a fons. Primera visita el districte de Sarrià. Vermout al "Bar Tomàs". La meva companya no havia menjat mai les braves d'aquest popular establiment. Un deute pendent i, ara, superat. Li van agradar, a mí també, tot i que no estaven calentes del tot. Malgrat això mantenen l'alt nivell dintre de la simplicitat de la seva composició. De pas vam fer una visiteta al barri. Ja que haviem començat el dia amb tapes per que no seguir així per dinar ? Dit i fet. Següent etapa: el "Quimet" del Poble Sec. Aquí sí que ens vam estrenar els dos. Això o si jo hi havia estat amb el meu pare deuria ser de petit. Espai reduidíssim i lluitar per un lloc on menjar. Quan ho varem aconseguir vam demanar uns calamars (boníssims), favetes amb bacallà (plat ben aconseguit i barrejat), assortit de marisc (bona qualitat en el producte) i banderrilles amb ceba (també prou bones). Amb una cervesa i una coca-cola 30 euros. No és barat però la qualitat s'ho val. Un lloc, per cert, amb un gran assortit de vins que tastarem en una altra visita, amb més temps i espai. Després d'una necessaria becaina tornada a la "feina".
Teniem entrades per veure una de les funcions prèvies del musical "Cabaret" que representen al teatre Apolo. Era a les 22.15h i el repte era on sopar alguna cosa abans ? L'opció triada era un clàssic com "El Jabalí" (Rda de Sant Pau), un bon establiment pel que fa a embotits, torrades i tapes de bon nivell. Llastima de l'intent perque ahir tancaven. Després de voltar una mica per la zona se'm va il.luminar la bombeta i vam decidir provar sort al "Rosal 34". Era obert i ens van atendre ràpid (només tenien 40 minuts) i bé. Comanda cap a la cuina: saltat de bolets (espectacular), flor de carbassó farcida de brandada de bacallà amb salsa de romescu (curiós però ben trobat), tartar de tonyina amb ous de salmó (impecable) i croquetes de pollastre (molt a l'estil casolà). Amb dues copes de ví vam pagar 60 euros. Quantitat un pel cara però que per la qualitat del menjar i l'atenció ens obligarà a repetir una visita, això sí més pausada. Tot per còrrer i no perdre'ns "Cabaret". Una altra decepció. D'entrada no va haver-hi sort amb les localitats que ens van donar (sent gratis tampoc cal protestar gaire) perque eren al segon pís i amb l'ubicació de l'escenari costa seguir l'espectacle- avís per si voleu anar-hi no compreu cap localitat del segon pís si no és a la primera filera-. L'esforç dels actors és important i alguns canten molt bé, sobretot la protagonista Marta Ribera. Però al nostre gust l'obra es fa avorrida i, de fet, vam marxar a l'entreacte després de gairebé una hora i tres quarts de representació. Pot ser va ser que el lloc no ens va entusiasmar però tampoc les populars cançons d'aquest musical son suficient ganxo per vibrar amb l'espectacle. No vam ser els únics a marxar. Llastima perque amb un altre resultat el dia hagués estat rodó.

"Bar Tomàs" C/Major de Sarrià 49
"Quimet" C/Poeta Cabanyes 25 934423142
"Rosal 34" C/Roser 34 933249046
Musical "Cabaret" Teatre Apolo de Barcelona fins el gener.

BAR MUT, EEEHHH ?

Així és diu un nou establiment situat al carrer Pau Claris entre Diagonal i el carrer Corssega. Un restaurant que té molt d'èxit i que fonamenta la seva oferta en platets del dia i diferents tapes. L'ambient és "pijo" i omple gairebé cada dia. S'ha de sopar en petites tauletes amb taburets o en petits espais a la barra. La qualitat del menjar és destacable amb un bon producte fresc. Nosaltres hem triat unes escopinyes a la planxa, una tonyina amb formatge de cabra i figues, un secret d'ibèric amb pisto i un rissoto amb bolets. Per postres un pastíss de formatge amb fruits del bosc i un coulant amb gelat de platan. En general ens han agradat força, per mí únicament ha estat fluix el secret d'ibèric perque la carn l'he trobada un pel dura. Per beure hem fet un "Abadal 2004 criança de merlot i cabernet" (19 euros). El tema vins és espectacular pel que fa a preus perque aquest Abadal encara era assequible però he vist alguns altres vins amb preus triplicats. El compte final 90 euros per dues persones. Valoració: massa car pel que donen. La qualitat relació-preu fluixa. Es menja bé però el compte no haria de passar dels 70 euros. Pagues la zona i l'ambient. Si el voleu tastar ja direu...

Bar Mut C/Pau Claris 192 932174338

ESTRENA DE TEMPORADA AL LLIURE

Aquesta nit hem assistit a la primera representació de la nova temporada del Teatre Lliure. L'obra era "La nit just abans dels boscos" de Bernard-Marie Koltès i dirigida pel mateix director del Lliure, Alex Rigola. La història es fonamenta en un monòleg dirigit a algú que pot ser perfectament el públic per part d'un emigrant desesperat i necessitat de ser escoltat. És un crit a la marginació i la incomprensió per part d'un anònim que, malauradament, també trobem als nostres carrers i a tots els països occidentals. Sense mitjans, ni casa, ni recursos, ni feina demana que algú l'escolti. Una àcida crítica sobre la societat occidental per part d'algú que buscava el paradís i es veu immers a l'infern. En un principi la representació, que va ser estrenada a Girona amb motiu del festiva Terra Alta, oferia molts atractius. Sobretot el gran planter d'actors. L'obra es reparteix entre sis protagonistes que s'encarreguen d'omplir el que en si és un monòleg. Per no cansar al públic Alex Rigola proposa que siguin sis persones diferents les que interpretin el protagonista. En aquest cas eren, i per aquest ordre, Pere Arquillué, Andreu Benito, David Selvas, Josep Maria Pou, Jordi Bosch i Francesc Orella. Tot i això, per mí, el resultat és decebedor. El text l'he trobat avorrit i massa complex fins al punt que durant molta estona perds el fil. Se m'ha fet impossible seguir totes les intervencions perque considero que malgrat la intenció d'oferir sis actors diferents el registre del personatge és el mateix i, per tant, t'acaba cansant. Son d'aquelles vegades, i per mí diu molt d'una obra, que et passes més estona pensant en coses teves que no pas en el que diuen els actors. I això que els interprets eren de nivell. L'esforç que fan és elogiable tot i que donat el seu bagatge no semblava massa difícil d'interpretar. Intensitat, per moments, emoció, en algun punt, i moltes inflexions de veu. Destaquen David Selvas, Josep Maria Pou i Francesc Orella, mentre que Pere Arquillué, Andreu Benito i Jordi Bosch no passen de correctes. Dit això, no em sembla una obra que pagui la pena anar-la a veure. Clar que segur que hi haurà qui pensarà el contrari.

MITJANA ANGLESA

El Barça ha començat la temporada amb números de campió. O això diu la llegenda futbolística que parla que guanyant a casa i empatant fora qualsevol equip s'endú el títol. És l'anomenada "mitjana anglesa" (tot sigui dit no tinc ni idea perque se li diu així). I aquestes son les estadístiques blaugranes del nou curs. Van empatar a Santander i, ahir, a Pamplona i van guanyar l'Athletic, al Camp Nou. Llastima que aquest discurs no convenci als socis que quan miren la classificació veuen l'equip cinquè i, el pitjor de tot, a quatre punts del Madrid. Aquest Madrid de Schuster que feia pena a la pretemporada però que cada partit que juga a la lliga el guanya amb Sneijder com a pitxitxi. Tot sigui dit sense fer un bon futbol i amb algunes ajudes arbitres com les del matx contra l'Almeria. Un benefici del qual també va gaudir el Barça contra l'Athletic. El pitjor del conjunt blaugrana no son els resultats el que més mal fa als aficionats és la imatge. El futbol que ofereix l'equip és previsible, lent, sense idees i gairebé d'encefalograma plà. Sense velocitat es fa difícil guanyar l'esquena dels rivals i si, a més, no es troben solucions tàctiques ni els jugadors creen espais sorprendre a qualsevol rival és complicat. Ni més ni menys que el que han fet el Racing i l'Osasuna, tancadets al darrera, tots a còrrer per tapar forats i esperar que no hi hagi cap genialitat d'algun crac. Però es que ara per ara els cracs, excepte algun moment puntual de Ronaldinho, encara continuen de vacances. Clar que no cal enganyar-se: l'ajuda de l'entrenador és nul.la. Rijkaard demostra cada jornada que passa la seva incapacitat per resoldre els dubtes. Mal entrenador tàcticament, pitjor fent els canvis ja no li salva ni la gestió del vestidor. Perque aquest últim concepte ja el va perdre la temporada passada. Amb aquest panorama, Joan Laporta que vagi fent crides de concentració que com no s'instauri l'autogestió tot passa per fer un relleu a la banqueta. I, de pas, quan acabi la temporada no estaria malament fer una repassadeta a la secretaria tècnica. El Barça té dos buits molt grans en aquests càrrecs i els continua pagant. La resta és enganyar-se.

UN CLÀSSIC DELS JAPONESOS A BCN

Hi he anat moltes vegades però he vist que encara no havia fet cap crítica sobre un clàssic dels restaurants japonesos a Barcelona, el "Shibui". Per mi és una bona opció per menjar bé i a un preu raonable. No té la qualitat del "Shunka" o la varietat de makis del "On Sushi" però el compte final és correcte i els plats tenen prou solvència. Avui hem menjat un carpacció semicru de carn en la seva salsa, un yakisoba (fideus amb gambes, verdures i carn), un sashimi moriawase (peix cru tallat en làmines), un maki de tonyina (rollets de tonyina recoberts d'arròs i algues) i unes aletes de pollastre. Amb 3 cerveses japoneses hem pagat entorn als 65 euros per dues persones. No surts encantat però sí satisfet del sopar. I amb això més d'un dia ja n'hi ha prou.

Restaurant "Shibui" C/Urgell gairebé fent cantonada amb Londres 933219004

PETIT DETALL A COMENTAR

Ahir parlava del restaurant Gamvik i us vaig dir que em vaig quedar amb el dubte d'on venia el nom. Avui he decidit navegar i trobar l'origen. De fet és prou fàcil perque posant aquest nom al buscador t'adreça a un poble de Noruega. Per tant queda clar d'on ve el nom el que encara continua com a incògnita és conèixer els motius...

QUIN NOM MÉS ESTRANY PER UN RESTAURANT

Com ja sabeu els que em visiteu de tant en tant jo també em miro d'altres webs i blogs per conèixer restaurants i comprovar in situ si coincideixo o no amb les opinions que he llegit. Doncs ahir vam provar-ne un que havia llegit bones crítiques a la web de verema. Es diu "Gamvik", un nom ben estrany que, de fet, volia preguntar perque es deia així el restaurant i al final se'm va passar. I juro que no té res a veure aquest oblit amb el consum del ví. En principi recònec que em feia una mica de por perque hi havia elements que no em donaven bones sensacions. Primer el preu, entorn als 60 euros, i després que la cuina que oferia es fonamentava en una bona matèria prima que ofereix el mercat. Pensava ai,ai que em veig pagant 60 euros per quatre gambes i poc més. Però la realitat va capgirar l'impressió prèvia. D'entrada cal dir que el "responsable" del local (ho poso així perque dilluns a la nit era ell qui servia totes les taules) va tenir un tracte fantàstic amb un lapsus final divertit. Plats ben explicats, complicitat al client sense caure en l'amiguisme i detalls de bon professional. L'anècdota es va produir al final quan es va acomiadar donant-nos la mà a les dues parelles que anavem i jo que era l'últim em va dir que gràcies per tornar-me a veure.....Tenint en compte que anava amb la meva companya i jo no hi havia anat mai això en unes altres circumstàncies i persones podria donar peu a alguna petita discusió. A no ser que em conegués d'un altre local i jo no ho sapigues...Ves a saber...Sobre el tema gastronòmic a qui ve ara l'opinió. Aperitius i entrants variats i de gran qualitat com una esqueixada de bacallà, un gaspatxo de sindria i pernil i un bunyol de formatge de cabra deliciós. De primers vam fer un rissoto de pera i balsàmic curiós i ben aconseguit, un ravioli de bacallà molt gustós i dos empedrats amb xipirons molt ben combinats. Com no tenien prou xipirons pels dos ens va incloure dins del plat vieiras. De segons ens vam decidir per un filet de bou impecable, un carré de xai ben fet i dos tatakis de tonyina amb cítrics fantàstics. Es a dir que pel que fa als plats un 8'5 sobre 10. Les postres també juguen un paper meritori. Concretament fan un tiramisu deliciós i un plat anomenat "ous gamvik" formidable. Son ous buidats amb un fons de mousse de xocolata i una capa de nata. Pel que fa al ví la carta és molt extensa i aconseguida. Nosaltre vam optar per un "Juan Gil 2004" de la denominació de Jumilla. Un ví poc conegut però que per 21 euros dona un resultat més que positiu. En definitiva un local on només la decoració minimalista i un pel freda pel que fa a la il.luminació treu lluiment al conjunt. Però el menjar justifica la visita. Uns 60 euros per cap. Aquest sí que val la pena perdre una nit.

Restaurant "Gamvik" C/Balmes 165 932180978

PRIMER ANIVERSARI

El blog ja ha fet un any. Tot va començar el setembre del 2006 quan arrossegat per una nova tendència que m'interessava vaig decidir provar d'obrir una pàgina pròpia. En un principi el repte era escriure sobre tots els temes que em vinguessin al cap i que considerés que podrien ser motiu d'opinió. Com deia al primer comentari que vaig fer la meva intenció sempre ha estat dir el que moltes vegades la gent no s'atreveix a dir perque socialment no queda bé. No des d'un punt de vista destructiu si no més aviat simplement crític. La cara A, com deia, és la políticament correcta i la B és la que, de vegades, s'amaga tot i ser la que més s'apropa a la realitat. I entre mig també he descobert que m'agrada molt fer crítiques de restaurants, no com aspiració de fer literatura gastronòmica sino com el plaer de compartir amb tothom que vulgui una experiència sobre un establiment que jo he provat i que puc recomenar o no...Perque en el fons aquest és un dels grans valors dels blogs, compartir les teves experiències amb un públic desconegut que també confia en aquest gran mitjà que és Internet.

SOPAR A L'AVENTURA

Nit de dilluns pel Born. On anem a sopar ? Bona part dels llocs atractius tancats. Repetim visita als pocs oberts ? Provem sort en un de nou ? Finalment hem optat pel segon. Hem entrat en un restaurant que no coneixiem que es diu "Arrel del Born". Un local gestionat per un cuiner de Valladolid situat en una cuina que combina plats tradicionals amb tocs de modernitat. Hem triat una escalibada amb formatge de cabra de primer i un arros amb crostra i idiazabal. De segon un ravioli de rap i un llom de tonyina amb salsa de pebrot. El vi era un "Can Feixes" del Penedès. El resultat el podriem qualificar com a correcte. Plats que no sorprenen, fins i tot amb algun defecte com un arrós un pel mancat de sal, en un entorn que tampoc captiva. El preu 78 euros tots dos (amb un tallat i sense postres). Per tant, una prova que no ens motiva gaire a repetir.

Restaurant "Arrel del Born" 933199299 C/Fusina 5